"Mort" de G.Iulius Caesar

Advertències: Cave Idus martias!
Lo que es más extraordinario aún es que un vidente le había advertido del grave peligro que le amenazaba en los idus de marzo, y ese día cuando iba al Senado, Julio César encontró al vidente y riendo le dijo: «Los idus de marzo ya han llegado»; a lo que el vidente contestó compasivamente: «Sí, pero aún no han acabado».

Inde Caesar bellis civilibus toto orbe conpositis Romam rediit. Agere insolentius coepit et contra consuetudinem Romanae libertatis. Cum ergo et honores ex sua voluntate praestaret, qui a populo antea deferebantur, [nec senatui ad se venienti adsurgeret aliaque regia et paene tyrannica faceret], coniuratum est in eum a sexaginta vel amplius senatoribus equitibusque Romanis. 

Praecipui fuerunt inter coniuratos duo Bruti ex eo genere Bruti, qui primus Romae consul fuerat et reges expulerat, et C. Cassius et Servilius Casca. Ergo Caesar die inter ceteros venit ad curiam, tribus et viginti vulneribus confossus est.

 Anno urbis septingentesimo fere ac nono, post mortem Caesaris, civilia bella reparata sunt.
(Eutropi)

Traducció:
Aleshores, Cèsar, havent fet les guerres civils per tot el món, va trornar a Roma. Va començar a comportar-se més insolentment i contra el costum de la llibertat de Roma. Com que també va adaptar els càrrecs a la seva voluntat, qui abans era defensar pel poble, [...]es van conjurar contra ell 60 o més senadors i cavallers romans.
En l'any de la ciutat 709, després de la mort de Cèsar, es van reprendre les guerres civils. 

-----------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

 Periit sexto et quinquagensimo aetatis anno atque in deorum numerum relatus est, non ore modo decernentium, sed et persuasione volgi. Siquidem ludis, quos primos consecrato ei heres Augustus edebat, stella crinita per septem continuos dies fulsit exoriens circa undecimam horam, creditumque est animam esse Caesaris in caelum recepti; et hac de causa simulacro eius in vertice additur stella. Curiam, in qua occisus est, obstrui placuit Idusque Martias Parricidium nominari, ac ne umquam eo die senatus ageretur.

(Suetoni)

Trad:

(Cèsar) va morir amb 56 anys i es compta entre el déus, no per una decisió, sinó per la insistencia del poble. August, el seu hereu, li va dedicar els primers jocs, una estrella amb cua va brillar durant set dies sense pausa, sortint cap al migdia, i es creu que era l'ànima de Cèsar rebuda al cel, per aquest motiu s'afegeix una estrella en les seves representacions. Es va tenir a bé tancar la cúria on va ser assassinat, i anomenar les Idus de març "parricidi" i mai més el senat va treballar aquell dia.

Ítaca K. Kavafis

Cuando emprendas tu viaje a Ítaca pide que el camino sea largo, lleno de aventuras, lleno de experiencias. No temas a los lestrigones ni a los cíclopes ni al colérico Poseidón, seres tales jamás hallarás en tu camino, si tu pensar es elevado, si selecta es la emoción que toca tu espíritu y tu cuerpo. Ni a los lestrigones ni a los cíclopes ni al salvaje Poseidón encontrarás, si no los llevas dentro de tu alma, si no los yergue tu alma ante ti. Pide que el camino sea largo. Que muchas sean las mañanas de verano en que llegues -¡con qué placer y alegría!- a puertos nunca vistos antes. Detente en los emporios de Fenicia y hazte con hermosas mercancías, nácar y coral, ámbar y ébano y toda suerte de perfumes sensuales, cuantos más abundantes perfumes sensuales puedas. Ve a muchas ciudades egipcias a aprender, a aprender de sus sabios. Ten siempre a Ítaca en tu mente. Llegar allí es tu destino. Mas no apresures nunca el viaje. Mejor que dure muchos años y atracar, viejo ya, en la isla, enriquecido de cuanto ganaste en el camino sin aguantar a que Ítaca te enriquezca. Ítaca te brindó tan hermoso viaje. Sin ella no habrías emprendido el camino. Pero no tiene ya nada que darte. Aunque la halles pobre, Ítaca no te ha engañado. Así, sabio como te has vuelto, con tanta experiencia, entenderás ya qué significan las Ítacas. C. P. Cavafis. Antología poética. Alianza Editorial, Madrid 1999. Edición y traducción, Pedro Bádenas de la Peña

Textos Cèsar

Juli Cèsar, com a cònsol, va a la Gàl·lia

Anno urbis conditae sexcentesimo nonagesimo tertio C. Iulius Caesar, qui postea imperavit, cum L. Bibulo consul est factus. Decreta est ei Gallia et Illyricum cum legionibus decem. Is primus vicit Helvetios, qui nunc Sequani appellantur, deinde  usque ad Oceanum Britannicum processit. Domuit autem annis novem fere omnem Galliam, quae inter Alpes, flumen Rhodanum, Rhenum et Oceanum est. Britannis mox bellum intulit (...)

Trad:
"L'any 693 des de la fundació de la ciutat, Juli Cèsar, qui va governar després, va ser fer cònsol amb Luci Bibul. Se li va decretar la Gàl·lia i Ilíria amb 10 legions. Ell el primer va véncer els Helvecis, que ara són anomenats Sequans, després va creuar fins a l'oceà britànic. En efecte, va conquerir tota la Gàl·lia, si fa no fa, en nou anys, la qual es troba entre els Alps, el riu Rin i l'oceà Atlàntic.També va dur la guerra als britans."

Si vols saber més sobre els gals...

Inici de la guerra civil

Consules cum Pompeio senatusque omnis atque universa nobilitas ex urbe fugit et in Graeciam transiit. Apud Epirum, Macedoniam, Achaiam Pompeio duce senatus contra Caesarem bellum paravit.

Caesar vacuam urbem ingressus dictatorem se fecit. Inde Hispanias petiit. Ibi Pompeii exercitus validissimos et fortissimos cum tribus ducibus, L. Afranio, M. Petreio, M. Varrone, superavit. Inde regressus in Graeciam transiit, adversum Pompeium dimicavit.

Trad:
"Els cònsols amb Pompeu, tot el senat i tota la noblesa va fugir de la ciutat i va arribar a Grècia. El senat va preparar per al general Pompeu la guerra contra Juli Cèsar a l'Èpir, Macedònia i Grècia.
Cèsar va entrar en una ciutat buida i es va anomenar dictador. Aleshores va demanar les Hispànies. Allà va vèncer els exèrcits més forts i valents de Pompeu amb tres generals. Aleshores va retornar a Grècia i va lluitar contra Pompeu."



- 'Etiam nunc,' inquit, 'regredi possumus; quod si ponticulum transierimus, omnia armis agenda erunt.'

- Tunc Caesar: 'eatur,' inquit, 'quo deorum ostenta et inimicorum iniquitas vocat. Iacta alea est,' inquit.

Retrat Cèsar

Retrat (Suetoni)

G. Iulius  Caesar fuit excelsa statura, colore candido, teretibus membris, ore paulo pleniore, nigris vegetisque oculis, valitudine prospera, sed  tempore extremo repente animo linquit atque etiam per somnum exterrebatur. Comitiali quoque morbo bis inter res agendas correptus est. Circa corporis curam morosus erat,  non solum tondebatur diligenter ac radebatur, sed vellebatur etiam. Calvitii vero deformitatem iniquissime ferebat saepe obtrectatorum iocis obnoxiam expertus est.

Ita deficientem capillum revocabat a vertice et ex omnibus decretis sibi a senatu populoque honoribus libenter ius laureae coronae perpetuo gestandae.

Habitavit primo in Subura modicis aedibus, post autem pontificatum maximum in Sacra via domo publica. 

La veu passiva (Llatí I)

Exercicis  MésExercicis

Exe