jueves, 22 de septiembre de 2016

Llegim en grec



Canta, oh diosa, la cólera del Pelida Aquiles; cólera funesta que causó infinitos males a los aqueos y precipitó al Hades muchas almas valerosas de héroes, a quienes hizo presa de perros y pasto de aves cumplíase la voluntad de Zeus desde que se separaron disputando el Atrida, rey de hombres, y el divino Aquiles.




Cuéntame, Musa, la historia del hombre de muchos senderos,
que anduvo errante muy mucho después de Troya sagrada asolar;
vió muchas ciudades de hombres y conoció su talante,
y dolores sufrió sin cuento en el mar tratando
de asegurar la vida y el retorno de sus compañeros.
Mas no consiguió salvarlos, con mucho quererlo,
pues de su propia insensatez sucumbieron víctimas,
¡locas! de Hiperión Helios las vacas comieron,
y en tal punto acabó para ellos el día del retorno.
Diosa, hija de Zeus, también a nosotros,
cuéntanos algún pasaje de estos sucesos.


Dia mundial sense cotxes

Avui, 22 de setembre, se celebra el "Dia mundial sense cotxes" en el qual moltes ciutats decideixen fer-nos reflexionar sobre l'ús dels vehicles com a mitjà de transport.

Ja en l'antiga Roma existia un problema amb el soroll i "les restes" que provocaven l'alt moviment de carros pels carrers de la URBS.

Així ens ho demostra el següent text:

Nam quae meritoria somnum admittunt? Magnis opibus formitur in urbe. Inde caput morbi, raedarum transitus arto vicorum in flexu et stantis convicia mandrae eripient somnum Druso vitulisque marinis.

"Així, on es pot dormir? A la ciutat, només hi ha descans per als rics. Aquí hi trobem l'inici de la malaltia: el soroll dels carros en els carrers estrets i els encreuaments i els crits dels guies que esperen treuran la son a Drus i a les vedelles marines."

Saturae, III, 236-237, Juvenalç

Potser, a les ciutats antigues s'haurien d'haver plantejat mesures com aquestes...








sábado, 17 de septiembre de 2016

Inici de curs 2016-2017

I ja hi som. Ha començat el curs 2016-17 a l'institut centenari de Palma, el Ramon Llull. 
Benvolguts alumnes, que tingueu molt bon inici i, en extensió, molt bon curs.

Si llegiu això, segurament, sou alumnes de llatí, de grec i/o de cultura clàssica. 

¡Enhorabona per fer que els vostres camins, encara que siguin acadèmicament, passin per aquest costat tan mal vist per l'actual societat, perduda i poc reflexiva.Espero que, a mesura que avanci el curs, aneu veient en què consisteix això de les humanitats i que, com a mínim, sigueu conscients de la necessitat de gent com vosaltres en aquesta societat. 


Així, per donar inici al curs de forma més o menys literaria, us deixo aquesta màxima en llatí, òbviament:

Litterarum radices amarae, fructus dulces sunt. Les arrels de les lletres són amargues, els fruits, dolços. 

sábado, 4 de julio de 2015

Vil·la Romana 'El Vilarenc'

A Calafell, vila marinera situada a uns 30 km al nord de Tarragona,  entre els dos nuclis del municipi, es va trobar i excavar durant el segle XIX un gran edifici originari d'època d'August (segle I a.C). Es tractà d'una sorpresa per als experts, ja que no en tenim cap referència textual exacta de l'època a la qual pertanyen aquestes restes. De fet, no es tenen tampoc textos que parlin sobre la gran població ibera trobada en la mateixa zona. 

Cal aclarir que  'El vilarenc' és una vil·la, una casa de camp allunyada de nuclis urbans de població, però  que tindria una comunicació prou bona amb la via Augusta que passava  a pocs kilòmetres. 

Es tracta d'una vil·la gran (ocupa una extensió aproximada de 1000 m2) en què s'hi poden distingir tres fases constructives o modificacions de la construcció original. Tot i que, curiosament, la primera troballa feta van ser tres grans dipòsits d'aigua que, fins que no es va descobrir la gran zona termal de la vil·la, no es va entendre el perquè de la seva existència. 

Com diem,  trobem tres moments constructius clars:
El primer se situa a les dues últimes dècades del segle I aC, potser molt al començament d'època de l'emperador August. En aquest moment, es construeix un edifici de planta rectangular format per un conjunt d'estances de dimensions diverses, separades per un passadís que condueix fins a un pòrtic sostingut per grans columnes, que devia separar les estances d'una àrea descoberta central. La construcció no tan sols mostra una planificació interna rigorosa, sinó que inclou uns programes arquitectònics i decoratius acurats (capitells treballats, terracotes decoratives del tipus lastra Campana).
Un segon moment representa una reorganització interna radical del conjunt, encara que l'orientació (i, possiblement, les dimensions) de l'edifici es manté. Totes les estructures de la fase anterior són arrasades i cobertes i al damunt es construeix un conjunt termal. Formen aquestes termes domèstiques una piscina que devia estar connectada a un petit dipòsit, i una habitació amb calefacció per hipocaust amb una àrea de servei. El paviment de la piscina conserva la decoració de tessel·les blanques i negres que formen un motiu vegetal. Les parts oriental i central de l'edifici també sofreixen una transformació important. A la primera s'aixeca un conjunt de petites estances. A la segona sembla que es redueix l'espai descobert i es construeix un enllosat i un sistema de desguàs relacionat amb les termes.
Durant la tercera fase, que sembla situar-se cap a mitjan segle IdC, les termes són abandonades. Algunes de les habitacions situades al nord i nord-oest són arrasades i els materials de construcció, espoliats; el mateix succeeix amb una part de l'enllosat. És probable que l'adequació del sector residencial de la vil·la a usos artesanals coincideixi amb la construcció del gran edifici descobert en les excavacions del segle XIX. L'àmbit que havia servit de zona de serveis de les termes es divideix en dues estances, una de les quals es converteix en un taller de forja on es treballava el ferro.
Després d'un període de temps indeterminat el sector va ser abandonat. Amb tot, sembla que la vida va continuar fins a principis de l'edat mitjana. (Text extret de Calafell.cat)

Al centre, dividit per un mur posterior, la zona termal.
Detall d'opus signinum de la zona termal

Base de l'edifici. Al centre, la zona termal amb hipocaust.

Vista general

Cisternes d'aigua (1ª troballa)

sábado, 25 de abril de 2015

COLONIA PALMESANA RIBERENSIS

Els alumnes de 4B del IES La Ribera, guiats pels professors d'arts plàstiques (Mar Martí) i de llatí (Luis García) han dut a terme el projecte de construcció d'una ciutat romana tal i com l'haurien fet els romans del s I a.C. 

El projecte s'ha realitzat en dos blocs. 

1) Com era una ciutat romana? 


A les classes de llatí, vam introduir el tema amb un reportatge anomenat 'Pompeya, el último día', on s'explica com va quedar sepultada la ciutat sota la lava del volcà Vesuvi. Ens va servir per poder observar com eren els principals espais d'una ciutat romana. 
Posteriorment, els alumnes, organitzats per grups d'investigació, van haver  de buscar la informació necessària per poder fer un treball escrit sobre la ciutat romana. Cada grup tenia encomanat un tema concret: la ciutat, edificis religiosos, edificis polítics, edificis d'oci, edificis privats, etc... En tenir el treballar entregat correctament, van explicar als seus companys la part que havien treballat amb una presentació, vídeos o fotografies per il·lustrar-ho. 

2) Construcció de la ciutat romana

Recopilada tota la informació, també per grups de treball, els alumnes van construir la ciutat romana basant-se en la informació que havien treballat anteriorment. Es van fer servir materials reciclats o reutilitzats com, per exemple, caixes de galetes. 

Una vegada acabat el procés de construcció, vam poder fer la MAGNA INAVGVRATIO, seguint, grosso modo, les passes que seguien els romans fa, si fa no fa, 2000 anys.

Així, vam poder fundar la COLONIA PALMESANA RIBERENSIS, colònia consagrada al déu Neptú, per la proximitat amb el mar. 

Us en deixem una mostra

             

Salvete omnes!

sábado, 7 de marzo de 2015

Vies romanes


Hi van haver vies romanes a l'illa de Mallorca a l'antiguitat? Fer-se aquesta pregunta- feta anterioment per arqueòlegs, historiadors i curiosos en general- implica haver de fer una resposta doble: en primer lloc, un ''Sí, òbviament''. En segon lloc un ''però'' més adversatiu que mai.

Anem per parts. La primera resposta a la pregunta és un ''sí, òbviament''. No se li escapa a ningú que d'alguna manera s'havien de connectar per terra els punts d'interès de l'illa ja sigui per motius estratègics, militars o econòmics. Entre Palma i Pollentia, entre aquestes ciutats i les salines del llevant de l'illa, font de riquesa. I entre la plana interior que permet l'agricultura amb gran facilitat. No és, per tant, pensable que no existís cap via de comunicació. Aquesta teoria es recolza en les evidències arqueològiques. Aquí arribem a la 2a resposta a la pregunta que ens plantejàvem.

Aquesta segona resposta és ''però''. Com veníem dient, és obvi que va existir-hi algun tipus de via de comunicació per terra en època romana, ''però'' quin era el seu recorregut exacte? ''Però'' només hi havia una única via o hi havia una xarxa ben estructurada? ''Però'' en quina època es va construir exactament? ''Però'', ''però'' i ''però''...Què en sabem fins ara?

En primer lloc, cal comentar el traçat que se'n pot extreure de les poques restes que encara s'hi conserven segons els experts. De Palma a Pollentia trobem restes a Marratxinet altres fragments entre Santa Maria del Camí (nom molt encertat) i Alaró i uns metres més entre Alaró i Binissalem.
Això és tot. Moltes teories aposten per aquest traçat, així com la toponímia pot donar alguns punts de visibilitat i de raó a la teoria (vide Alaró, p.e.).

No només això, en el camí cap a Esporles, existeixen restes d'un camí al qual anomenen 'romà'. Per cert, que Esporles rep aquest nom del llatí sportulas 'senalla petita'.

En definitiva, a falta de mostres definitives podem assegurar que si no són d'època romana són, com a mínim una mostra fefaent que la tecnologia romana es va fer servir durant segles i segles.  


Algunes imatges dels anomenats 'camins romans' de Mallorca:


Camí entre Binissalem i Alaró


Camí entre Binissalem i Alaró

Entre Santa Maria del Camí i Alaró
Entre Santa Maria del Camí i Alaró


I també algunes imatges de les restes entre Palma i Esporles (aportació de Sebastià Sugranyes en un passeig amb el seu padrí):













jueves, 19 de junio de 2014

Primera Palma Romana

En un solar proper al nou Hospital de Son Espases -precisament en unes obres d'ampliació- es va trobar el que es pot considerar la primera Palma romana, les primeres restes materials d'assentament humà romà a la ciutat mallorquina (es data, precisament, c. 123, l'any en què sabem gràcies als textos que els romans van decidir enviar tropes per conquerir les illes Gimnèsies (Balears). En aquest mateix solar s'han trobat també restes de la cultura talaiòtica.

Com ja es pot comprendre, no és una gran ciutat, sinó un punt provisional que es va ocupar durant el procés de conquesta de l'illa. Es tracta, efectivament, d'un campament militar estable, és a dir, amb construccions pensades per perdurar més enllà d'una sola batalla, possiblement van haver de suportar una dura 'guerra' de conquesta contra els nadius aproximadament durant uns 50 anys. Es tracta d'un campament militar que recorda molt l'estructura d'una ciutat romana (no podem oblidar que molts campaments es van acabar convertint en grans ciutats). 

El cas d'aquest jaciment és una mica curiós: el van haver de moure de lloc perquè el lloc on s'havia trobat hi havia d'anar un dels edificis del complex hospitalari. Així doncs, mogut pedra a pedra, es pot visitar en un terreny proper.  de fàcil accés per una de les entrades  a l'hospital (es recomana entrar per la porta de la carretera de Valldemossa). 


Què hi trobem? Malgrat els múltiples contratemps que ha patit aquest campament militar, encara hi podem trobar estructures que el defineixen com a tal: 

1: Edificis dels comandants de l'exèrcit
Restes de la casa del Cònsol i de Qüestor
Detall de la casa del cònsol: impluvium amb conducció d'aigua
Detall de conducció d'aigua


2:Habitatges de soldats

Restes reals i suposades de la zona de residència de soldats 

3:Espai públic de reunió i formació dels soldats (forum)


Al fons, darrere de les cases dels soldats, espai reservat al forum
4:Punt hídric

Punt per emmagatzemar aigua



Vista general del jaciment, amb l'hospital de fons.

Tot i no ser gaire gran, és un punt de vital importància per a la història de Palma, de les Balears, és a dir, de la nostra història.

Si voleu saber-ne més, podeu llegir aquestes notícies.