Post mortem Remi, Romulus ex nomine suo Romam vocavit, haec fere egit. Multitudinem finitimorum in civitatem recepit, centum ex senioribus legit, illos senatores nominavit propter senectutem. Tum, cum uxores ipse et populus suus non haberent, invitavit ad spectaculum ludorum vicinas urbi Romae nationes atque virgines rapuit.
Aleshores les dones Sabines, de la injúria de les quals va sorgir la guerra, amb la cabellera estesa i els vestits trencats, havent vençut la por femenina, van atrevir-se a posar-se entre les armes que volaven i demanant a pares i homes que rebaixessin les seves ires, per tal de no tacar-se amb sang d’un sogre criminal i de fills i per no tacar els seus parts amb l’assassinat d’un familiar...’’Si us en penediu del lligam entre vosaltres i dels matrimonis, vertiu les ires en nosaltres; nosaltres som la causa de la guerra, la causa dels ferits i dels morts entre homes i pares. Preferim morir abans que viure vídues o sense fills.’’
Allò va commoure tant a la multitud com als generals; de sobte, es va fer el silenci i la quietud. Els generals es van disposar a fer el pacte que calia. No només fan el tractat de pau, sinó que de dues ciutats en fan una....
D’una guerra tan trista la pau va fer les dones més estimades per a homes i pares i, sobretot, per al mateix Ròmul.
Titus Livius. Ab urbe condita
No hay comentarios:
Publicar un comentario