Descripció de les Balears. Plini 'el Vell', Història Natural
Les primeres illes que hi ha al llarg d'aquests mars són les Pitiüses, anomenades així en grec per la pinya dels pins que que hi ha: ara totes dues es diuen Ebusus i constitueixen una ciutat federada, i estan separades per un estret. Tenen un contorn de quaranta-sis mil passos i són a set-cents estadis de Dianium, la mateixa distància de les Pitiüses, mar endins, es troben les dues Balears i, davant del riu Sucron, Colubrària.
Els grecs van anomenar Gimnèsies les illes Balears, conegudes perquè s'hi feien fones per barallar-se. Maior, la més gran, té una longitud de cent milles i un perímetre de de quatre-centes setanta-cinc. Hi ha les poblacions de ciutadans romans de Palma i Pollentia; i Brocchoris, que va ser federada.
A trenta milles de distància es troba Minor, l'illa més petita, que té quaranta milles de longitud i cent cinquanta de perímetre. Hi ha la ciutat de Mago. Mar endins, a dotze milles de l'illa Maior, es troba Cabrera, perillosa pels naufragis, i des de la zona de la ciutat de Palma, les Menàries, Tiquadra i l'illot d'Anníbal. L'illa d'Ebusus fa fugir les serps; la Colubrària les cria. Per això és perillosa per a tots, excepte per als que porten terra d'Ebusus. Els grecs la van anomenar Ofiusa. Ebusus tampoc cria els conills que assolen les collites de les Balears.
Història de les Balears. Estrabó, Geografia
De les illes que hi ha a prop d'Ibèria, les dues Pitiüses i les dues Gimnèsies, anomenades també Balears, es troben situades davant de la costa entre Tarrakon i el riu Soukron. De les Gimnèsies, la més gran té dues ciutats, Palma i Pollentia, de les quals Pollentia s'alça a la part oriental, mentre que l'altra s'alça a la part occidental; totes dues són fèrtils i tenen bons ports, sota les entrades dels quals hi ha esculls que els que vénen del mar han de preveure. Els seus habitants són pacífics (...), però la presència entre ells d'alguns malfactors que havien fet causa comuna, com els pirates, els va comprometre a tots i va ser el motiu de l'expedició de Metel, en la qual va adquirir el sobrenom de Baliaricus, i va fundar les dues ciutats esmentades. Malgrat els seus sentiments pacífics, la defensa de la seva riquesa n'ha fet els foners famosos, i diuen que aquesta destresa data, sobretot, des que els fenicis van ocupar les illes. (...) Al voltant del cap porten tres fones de jonc negre, de cerres i de nervis: una de llarga, per als tirs llargs; una altra de curta, per als curts i una altra de mitjana, per als intermedis. Des de petits s'ensinistren en el maneig de la fona, i no reben pa si no han encertat en els llançaments; per això Metel, quan es va acostar a les illes navegant, va ordenar posar els peus a la coberta de les naus per defensar-se dels tirs de la fona. Va introduir tres mil colons romans d'Ibèria.
Sobre l'origen del nom de les Balears: Sant Isidor de Sevilla
Baleares insulae Hispaniae duae sunt: Aphrosiades et Gymnaside, maior et minor; illic quoque eas populus Maioricam et Minoricam nuncupant. In his primum insulis inventa est funda. cum funda lapides emittebant, unde et Baleares dictae sunt; BALLEIN enim graeci mittere dicunt.
http://prezi.com/ur6wt5l22qoi/
http://prezi.com/ur6wt5l22qoi/
No hay comentarios:
Publicar un comentario