En el centenari del seu neixement, se celebra l'any Espriu. No podem, doncs, tancar aquest any 2013 sense fer un modest i breu homenatge a aquest escriptor (tal i com volia ser anomenat).
 |
| Salvador Espriu |
CANÇÓ
DEL MATÍ ENCALMAT
El sol ha anat daurant
el llarg somni de l’aigua.
Aquests ulls tan cansats
del qui arriba a la calma
han mirat, han comprés,
oblidaven.
Lluny, enllà de la mar,
se’n va la meva barca.
De terra endins, un cant
amb l’aire l’acompanya:
«Et perdràs pel camí
que no té mai tornada.»
Sota la llum clement
del matí, a la casa
dels morts del meu vell nom,
dic avui: «Sóc encara.»
M’adormiré demà
sense por ni recança.
I besarà l’or nou
la serenor del marbre.
Solitari, en la pau
del jardí dels cinc arbres,
he collit ja el meu temps,
la rara rosa blanca.
Cridat, ara entraré
en les fosques estances.
Antígona, mitologia, Sòfocles i Espriu
Una de les obres més memorables de Salvador Espriu va ser ''Antígona'', una obra de teatre que adapta el mite grec (portada a la literatura magistralment segles abans pel dramaturg grec Sòfocles).
A ''Antígona'', Salvador Espriu, aprofitant el relat mitològic, explica la situació del paísdurant la guerra civil: una lluita entre germans on el personatge principal, l'heroïna Antígona, en pren part.
Per entendre bé aquest mite, cal fer una passa enrere i conèixer el mite d'Èdip, pare d'Antígona.
Ara que ja coneixem els antecedents, podem apropar-nos a les dues ''Antígona''. LLEGINT-ne els dos pròlegs.
Salut, Antígona i bona lectura!
No hay comentarios:
Publicar un comentario