jueves, 25 de mayo de 2017

Ítaca K. Kavafis


 
Cuando emprendas tu viaje a Ítaca
pide que el camino sea largo,
lleno de aventuras, lleno de experiencias.
No temas a los lestrigones ni a los cíclopes
ni al colérico Poseidón,
seres tales jamás hallarás en tu camino,
si tu pensar es elevado, si selecta
es la emoción que toca tu espíritu y tu cuerpo.
Ni a los lestrigones ni a los cíclopes
ni al salvaje Poseidón encontrarás,
si no los llevas dentro de tu alma,
si no los yergue tu alma ante ti.

Pide que el camino sea largo.
Que muchas sean las mañanas de verano
en que llegues -¡con qué placer y alegría!-
a puertos nunca vistos antes.
Detente en los emporios de Fenicia
y hazte con hermosas mercancías,
nácar y coral, ámbar y ébano
y toda suerte de perfumes sensuales,
cuantos más abundantes perfumes sensuales puedas.
Ve a muchas ciudades egipcias
a aprender, a aprender de sus sabios.

Ten siempre a Ítaca en tu mente.
Llegar allí es tu destino.
Mas no apresures nunca el viaje.
Mejor que dure muchos años
y atracar, viejo ya, en la isla,
enriquecido de cuanto ganaste en el camino
sin aguantar a que Ítaca te enriquezca.

Ítaca te brindó tan hermoso viaje.
Sin ella no habrías emprendido el camino.
Pero no tiene ya nada que darte.

Aunque la halles pobre, Ítaca no te ha engañado.
Así, sabio como te has vuelto, con tanta experiencia,
entenderás ya qué significan las Ítacas.

C. P. Cavafis. Antología poética.
Alianza Editorial, Madrid 1999.

Edición y traducción, Pedro Bádenas de la Peña

miércoles, 24 de mayo de 2017

Textos Cèsar


Juli Cèsar, com a cònsol, va a la Gàl·lia
Anno urbis conditae sexcentesimo nonagesimo tertio C. Iulius Caesar, qui postea imperavit, cum L. Bibulo consul est factus. Decreta est ei Gallia et Illyricum cum legionibus decem. Is primus vicit Helvetios, qui nunc Sequani appellantur, deinde  usque ad Oceanum Britannicum processit. Domuit autem annis novem fere omnem Galliam, quae inter Alpes, flumen Rhodanum, Rhenum et Oceanum est. Britannis mox bellum intulit (...)

Trad:
"L'any 693 des de la fundació de la ciutat, Juli Cèsar, qui va governar després, va ser fer cònsol amb Luci Bibul. Se li va decretar la Gàl·lia i Ilíria amb 10 legions. Ell el primer va véncer els Helvecis, que ara són anomenats Sequans, després va creuar fins a l'oceà britànic. En efecte, va conquerir tota la Gàl·lia, si fa no fa, en nou anys, la qual es troba entre els Alps, el riu Rin i l'oceà Atlàntic.També va dur la guerra als britans."

Si vols saber més sobre els gals...


Inici de la guerra civil
Consules cum Pompeio senatusque omnis atque universa nobilitas ex urbe fugit et in Graeciam transiit. Apud Epirum, Macedoniam, Achaiam Pompeio duce senatus contra Caesarem bellum paravit.
Caesar vacuam urbem ingressus dictatorem se fecit. Inde Hispanias petiit. Ibi Pompeii exercitus validissimos et fortissimos cum tribus ducibus, L. Afranio, M. Petreio, M. Varrone, superavit. Inde regressus in Graeciam transiit, adversum Pompeium dimicavit.

Trad:
"Els cònsols amb Pompeu, tot el senat i tota la noblesa va fugir de la ciutat i va arribar a Grècia. El senat va preparar per al general Pompeu la guerra contra Juli Cèsar a l'Èpir, Macedònia i Grècia.
Cèsar va entrar en una ciutat buida i es va anomenar dictador. Aleshores va demanar les Hispànies. Allà va vèncer els exèrcits més forts i valents de Pompeu amb tres generals. Aleshores va retornar a Grècia i va lluitar contra Pompeu."



- 'Etiam nunc,' inquit, 'regredi possumus; quod si ponticulum transierimus, omnia armis agenda erunt.'

- Tunc Caesar: 'eatur,' inquit, 'quo deorum ostenta et inimicorum iniquitas vocat. Iacta alea est,' inquit.




lunes, 22 de mayo de 2017

Retrat Cèsar



Retrat (Suetoni)
G. Iulius  Caesar fuit excelsa statura, colore candido, teretibus membris, ore paulo pleniore, nigris vegetisque oculis, valitudine prospera, sed  tempore extremo repente animo linquit atque etiam per somnum exterrebatur. Comitiali quoque morbo bis inter res agendas correptus est. Circa corporis curam morosus erat,  non solum tondebatur diligenter ac radebatur, sed vellebatur etiam. Calvitii vero deformitatem iniquissime ferebat saepe obtrectatorum iocis obnoxiam expertus est.
Ita deficientem capillum revocabat a vertice et ex omnibus decretis sibi a senatu populoque honoribus libenter ius laureae coronae perpetuo gestandae.

Habitavit primo in Subura modicis aedibus, post autem pontificatum maximum in Sacra via domo publica. 




miércoles, 17 de mayo de 2017

miércoles, 26 de abril de 2017

jueves, 6 de abril de 2017

miércoles, 5 de abril de 2017

ANTÍGONA

Text

Guía de lectura:

-Durante el prólogo (escena que precede a la entrada del coro), Antígona dialoga con su hermana Ismene. ¿Qué le pide Antígona? ¿Cuál es la respuesta de Ismene? ¿Qué diferencia de opinión hay entre ellas? Señala en el texto fragmentos que justifiquen tu respuesta.

-¿Cuál era el castigo que había impuesto Creonte para quien sepultara el cadáver de Polinices?
La lucha por el poder entre los hermanos Eteocles y Polinices está contada en Los siete contra Tebas de Esquilo. En Antígona, durante el párodos (canto de entrada del coro) hay algunas referencias a esa guerra por el dominio de Tebas.  ¿Cuál fue el desenlace de esa guerra? ¿De qué factores había dependido ese desenlace?

-¿Quiénes conforman el coro? ¿Cuál es su actitud frente al conflicto que se plantea por la sepultura del cuerpo de Polinices?

-Ante el coro, Creonte pronuncia un parlamento en el que justifica su postura. ¿Cuáles son sus argumentos?

-Durante su segunda intervención, el coro reflexiona sobre la historia de la humanidad. ¿Qué ideas expone?

-¿Quién delata a Antígona? ¿Por qué lo hace?

-Analiza el diálogo entre Creonte y Antígona. Haz un cuadro (tres columnas) comparando los argumentos de ambos y las intervenciones del coro.

-Ismene interviene en el enfrentamiento entre Creonte y su hermana. ¿qué dice? ¿Ha cambiado su actitud?

-Tras el enfrentamiento entre Creonte y Antígona, el coro dice (tengan en cuenta que trabajamos con traducciones y, por tanto, las versiones pueden variar): «Esta es la ley que impera en el pasado, en el presente y en el futuro: nadie entre los mortales se encumbra hasta el exceso, sin que lleve ya en germen la negra maldición». ¿Qué quiere decir el coro? ¿Por qué lo dice? ¿Con que concepto de la cultura griega clásica podés relacionar lo que dice el coro?

-¿Qué le dice Hemón a su padre sobre el poder del pueblo? ¿Por qué Hemón se retira enfurecido?
¿Qué le advierte Creonte a su hijo sobre las mujeres?

-Ante su hijo, ¿Creonte habla como gobernante o como padre? Justifica tu respuesta.

-Antígona se despide del pueblo con un parlamento lítico lleno de emoción. Allí justifica su desobediencia a la ley del rey. Compara estos argumentos con los que la misma Antígona ha expuesto ante Creonte. ¿Son los mismos? ¿Qué es lo que más lamenta al saber que morirá?

¿Quién es Tiresias? ¿Qué le aconseja a Creonte?

-¿Qué sucede finalmente con Hemón? Describe la escena.

-¿Qué dice Eurídice antes de morir?

Reflexiona:

-Antígona. Reflexión personal. (fragmentos del texto)

-El destino. ¿Crees que los personajes actúan libremente o están condicionados por el destino? (fragmentos del texto)