Baleares insulae...

Descripció de les Balears. Plini 'el Vell', Història Natural

Les primeres illes que hi ha al llarg d'aquests mars són les Pitiüses, anomenades així en grec per la pinya dels pins que que hi ha: ara totes dues es diuen Ebusus i constitueixen una ciutat federada, i estan separades per un estret. Tenen un contorn de quaranta-sis mil passos i són a set-cents estadis de Dianium, la mateixa distància de les Pitiüses, mar endins, es troben les dues Balears i, davant del riu Sucron, Colubrària.

Els grecs van anomenar Gimnèsies les illes Balears, conegudes perquè s'hi feien fones per barallar-se. Maior, la més gran, té una longitud de cent milles i un perímetre de de quatre-centes setanta-cinc. Hi ha les poblacions de ciutadans romans de Palma i Pollentia; i Brocchoris, que va ser federada.

A trenta milles de distància es troba Minor, l'illa més petita, que té quaranta milles de longitud i cent cinquanta de perímetre. Hi ha la ciutat de Mago. Mar endins, a dotze milles de l'illa Maior, es troba Cabrera, perillosa pels naufragis, i des de la zona de la ciutat de Palma, les Menàries, Tiquadra i l'illot d'Anníbal. L'illa d'Ebusus fa fugir les serps; la Colubrària les cria. Per això és perillosa per a tots, excepte per als que porten terra d'Ebusus. Els grecs la van anomenar Ofiusa. Ebusus tampoc cria els conills que assolen les collites de les Balears.

Història de les Balears. Estrabó, Geografia

De les illes que hi ha a prop d'Ibèria, les dues Pitiüses i les dues Gimnèsies, anomenades també Balears, es troben situades davant de la costa entre Tarrakon i el riu Soukron. De les Gimnèsies, la més gran té dues ciutats, Palma i Pollentia, de les quals Pollentia s'alça a la part oriental, mentre que l'altra s'alça a la part occidental; totes dues són fèrtils i tenen bons ports, sota les entrades dels quals hi ha esculls que els que vénen del mar han de preveure. Els seus habitants són pacífics (...), però la presència entre ells d'alguns malfactors que havien fet causa comuna, com els pirates, els va comprometre a tots i va ser el motiu de l'expedició de Metel, en la qual va adquirir el sobrenom de Baliaricus, i va fundar les dues ciutats esmentades. Malgrat els seus sentiments pacífics, la defensa de la seva riquesa n'ha fet els foners famosos, i diuen que aquesta destresa data, sobretot, des que els fenicis van ocupar les illes. (...) Al voltant del cap porten  tres fones de jonc negre, de cerres i de nervis: una de llarga, per als tirs llargs; una altra de curta, per als curts i una altra de mitjana, per als intermedis. Des de petits s'ensinistren en el maneig de la fona, i no reben pa si no han encertat en els llançaments; per això Metel, quan es va acostar a les illes navegant, va ordenar posar els peus a la coberta de les naus per defensar-se dels tirs de la fona. Va introduir tres mil colons romans d'Ibèria.

Sobre l'origen del nom de les Balears: Sant Isidor de Sevilla

Baleares insulae Hispaniae duae sunt: Aphrosiades et Gymnaside, maior et minor; illic quoque eas populus Maioricam et Minoricam nuncupant. In his primum insulis inventa est funda. cum funda lapides emittebant, unde et Baleares dictae sunt; BALLEIN enim graeci mittere dicunt.

http://prezi.com/ur6wt5l22qoi/?utm_campaign=share&utm_medium=copy

Pompeia, la destrucció d'una ciutat

Quan el volcà entra en erupció, Plini, el jove, es queda a casa i salva la vida, no com el seu oncle qui, amb actitud científica, emprèn un viatge on perdrà la vida.

Mea mater nubem inusitatam hora septima vidit. Nubes formam arboris habebat et magna erat. Meus avunculus properat Herculano. In monte Vesuvio latae flammae altaeque relucebant et in navibus cadebant nigrae petrae. Avunculus meus sub monte exiit.

Més informació

Preparació visita Pollentia

Les ciutats romanes



Pollentia

Laocoont i Cassandra

Primus ibi ante omnis magna comitante caterva              

Laocoon ardens summa decurrit ab arce,

et procul 'o miseri, quae tanta insania, cives?

creditis avectos hostis? aut ulla putatis

dona carere dolis Danaum? sic notus Ulixes?

aut hoc inclusi ligno occultantur Achivi,              

aut haec in nostros fabricata est machina muros,

inspectura domos venturaque desuper urbi,

aut aliquis latet error; equo ne credite, Teucri.

quidquid id est, timeo Danaos et dona ferentes.'

sic fatus ualidis ingentem viribus hastam      

in latus inque feri curvam compagibus alvum

contorsit. stetit illa tremens, uteroque recusso

insonuere cavae gemitumque dedere cavernae.

Cassandra i Àiax

Cassandra

De equo troiano

Conticuere omnes intentique ora tenebant

inde toro pater Aeneas sic orsus ab alto:

Infandum, regina, iubes renovare dolorem,

Troianas ut opes et lamentabile regnum

eruerint Danai, quaeque ipse miserrima vidi               

et quorum pars magna fui. quis talia fando

Myrmidonum Dolopumve aut duri miles Ulixi

temperet a lacrimis? et iam nox umida caelo

praecipitat suadentque cadentia sidera somnos.

sed si tantus amor casus cognoscere nostros               

et breviter Troiae supremum audire laborem,

quamquam animus meminisse horret luctuque refugit,

incipiam.

Vergilius, Eneida, II 1-9

Traducció:

Poetae fabulam ita narrant. Graeci Troiam obsident. Graeci et troiani diu pugnant. 

Post decem annos Graeci equum aedificant et fugam simulant. 

Equus Graecos intus portat. Troiani equum vident et intra muros portant.

Graeci noctu surgunt et Troiam incendunt.

Sèmele

Va desfermar la llengua cercant una discussió: “Què he aconseguit amb discussions un i altre cop?”, va dir finalment. “He d’atacar-la a ella; l’he de perdre, si és que tinc dret a ser anomenada la poderosa Juno, si sóc digna de dur a la mà dreta un ceptre de pedres precioses, si sóc la reina, i la germana i l’esposa de Júpiter, –almenys la germana segur que ho sóc!. A mi em sembla que ella ja va quedar contenta amb l’aventura i que l’insult al meu llit va ser cosa d’un moment. Però ha quedat embarassada! Només faltava això! La seva panxa grossa fa ben evident la falta i pretén ser mare només gràcies a Júpiter, cosa que amb prou feines he aconseguit jo; a tals extrems arriba la confiança en la seva bellesa. Ja m’encarregaré jo que sigui la seva perdició. O jo no sóc filla de Saturn o el seu Júpiter la llançarà de cap a les aigües de l’Estix”. Després d’haver parlat així, s’aixeca del seu tron i es dirigeix, coberta per un núvol de color safrà a casa de Sèmele; abans de dissipar el núvol va disfressar-se de vella, va omplir-se les temples de cabells blancs, va solcar el seu rostre d’arrugues i va posar-se a caminar amb els membres corbats i el pas tremolós; va començar a parlar també amb veu de vella, precisament la mateixa de Bèroe d’Epidaure, la dida de Sèmele. Començaren a xerrar i, quan després d’una llarga estona de conversa, van mencionar el nom de Júpiter, va sospirar i va dir: “ja m’agradaria que fos Júpiter, però tot això em fa por; molts homes han fet veure que eren déus per ficar-se en el llit de dones castes. Que sigui Júpiter no és suficient; si ho és de veritat, que doni prova del seu amor; demana-li que t’abraci amb la mateixa aparença i revestit de la mateixa grandesa que té quan el rep la gran Juno, que abans de visitar-te s’abilli amb tots els seus atributs”. Amb aquestes paraules havia instruït Juno la ignorant filla de Cadme, i ella va demanar un do a Júpiter sense dir-li de què es tractava. El déu li respongué: “Tria, res no et serà refusat. Perquè n’estiguis més segura, prenc per testimoni el riu de l’Estix, el déu que temen els altres déus”. Contenta del que serà la seva ruïna, massa poderosa, i a punt de ser destruïda per la complaença del seu amant, Sèmele va dir: “Amb la mateixa aparença que tens quan t’abraça la filla de Saturn i us uniu amb els lligams de Venus, així vull que et presentis a mi”. El déu va voler tapar-li la boca mentre parlava, però la seva veu ja s’havia escampat ràpidament per l’aire. Va gemegar; ella no podia ja fer-se enrere del seu desig, ni ell del seu jurament. Aleshores, ple de tristesa, va pujar dalt del cel, amb un gest va aplegar els núvols, que van seguir-lo, i hi va afegir pluja, llampecs, barrejats amb vent, trons i, inevitablement, el llamp. Tanmateix, fa el que pot per treure’s forces i no pren el foc que havia utilitzat per atraure Tifoeu, el gegant de cent braços; hi havia massa violència. Hi ha un altre llamp més lleuger, que les mans dels ciclops van dotar de menys virulència i foc, i també de menys còlera; els déus l’anomenen l’arma de segona. Pren aquesta i entra a la casa d’Agènor. El seu cos mortal no va poder suportar aquell cataclisme celestial i va cremar-se a causa del do del seu espòs. L’infant en gestació és arrabassat del ventre de la mare i, fràgil com era, cosit a la cuixa del pare – si és que això es pot creure- fins a completar el temps de l’embaràs. Ino, germana de la seva mare, va tenir cura d’ell d’amagat en els primers moments, després va ser lliurat a les nimfes de Nisa, perquè l’ocultessin a les seves coves i l’alletessin. OVIDI, Metamorfosis, III, 259-309? Traducció de Ferran Aguilera

Sobre els indoeuropeus i l'origen històric de Roma

Sobre els indoeuropeus...

Origen històric de ROMA