Sèmele

Va desfermar la llengua cercant una discussió: “Què he aconseguit amb discussions un i altre cop?”, va dir finalment. “He d’atacar-la a ella; l’he de perdre, si és que tinc dret a ser anomenada la poderosa Juno, si sóc digna de dur a la mà dreta un ceptre de pedres precioses, si sóc la reina, i la germana i l’esposa de Júpiter, –almenys la germana segur que ho sóc!. A mi em sembla que ella ja va quedar contenta amb l’aventura i que l’insult al meu llit va ser cosa d’un moment. Però ha quedat embarassada! Només faltava això! La seva panxa grossa fa ben evident la falta i pretén ser mare només gràcies a Júpiter, cosa que amb prou feines he aconseguit jo; a tals extrems arriba la confiança en la seva bellesa. Ja m’encarregaré jo que sigui la seva perdició. O jo no sóc filla de Saturn o el seu Júpiter la llançarà de cap a les aigües de l’Estix”. Després d’haver parlat així, s’aixeca del seu tron i es dirigeix, coberta per un núvol de color safrà a casa de Sèmele; abans de dissipar el núvol va disfressar-se de vella, va omplir-se les temples de cabells blancs, va solcar el seu rostre d’arrugues i va posar-se a caminar amb els membres corbats i el pas tremolós; va començar a parlar també amb veu de vella, precisament la mateixa de Bèroe d’Epidaure, la dida de Sèmele. Començaren a xerrar i, quan després d’una llarga estona de conversa, van mencionar el nom de Júpiter, va sospirar i va dir: “ja m’agradaria que fos Júpiter, però tot això em fa por; molts homes han fet veure que eren déus per ficar-se en el llit de dones castes. Que sigui Júpiter no és suficient; si ho és de veritat, que doni prova del seu amor; demana-li que t’abraci amb la mateixa aparença i revestit de la mateixa grandesa que té quan el rep la gran Juno, que abans de visitar-te s’abilli amb tots els seus atributs”. Amb aquestes paraules havia instruït Juno la ignorant filla de Cadme, i ella va demanar un do a Júpiter sense dir-li de què es tractava. El déu li respongué: “Tria, res no et serà refusat. Perquè n’estiguis més segura, prenc per testimoni el riu de l’Estix, el déu que temen els altres déus”. Contenta del que serà la seva ruïna, massa poderosa, i a punt de ser destruïda per la complaença del seu amant, Sèmele va dir: “Amb la mateixa aparença que tens quan t’abraça la filla de Saturn i us uniu amb els lligams de Venus, així vull que et presentis a mi”. El déu va voler tapar-li la boca mentre parlava, però la seva veu ja s’havia escampat ràpidament per l’aire. Va gemegar; ella no podia ja fer-se enrere del seu desig, ni ell del seu jurament. Aleshores, ple de tristesa, va pujar dalt del cel, amb un gest va aplegar els núvols, que van seguir-lo, i hi va afegir pluja, llampecs, barrejats amb vent, trons i, inevitablement, el llamp. Tanmateix, fa el que pot per treure’s forces i no pren el foc que havia utilitzat per atraure Tifoeu, el gegant de cent braços; hi havia massa violència. Hi ha un altre llamp més lleuger, que les mans dels ciclops van dotar de menys virulència i foc, i també de menys còlera; els déus l’anomenen l’arma de segona. Pren aquesta i entra a la casa d’Agènor. El seu cos mortal no va poder suportar aquell cataclisme celestial i va cremar-se a causa del do del seu espòs. L’infant en gestació és arrabassat del ventre de la mare i, fràgil com era, cosit a la cuixa del pare – si és que això es pot creure- fins a completar el temps de l’embaràs. Ino, germana de la seva mare, va tenir cura d’ell d’amagat en els primers moments, després va ser lliurat a les nimfes de Nisa, perquè l’ocultessin a les seves coves i l’alletessin. OVIDI, Metamorfosis, III, 259-309? Traducció de Ferran Aguilera

Sobre els indoeuropeus i l'origen històric de Roma

Sobre els indoeuropeus...

Origen històric de ROMA

Herois clàssics

Llegim en grec

Canta, oh diosa, la cólera del Pelida Aquiles; cólera funesta que causó infinitos males a los aqueos y precipitó al Hades muchas almas valerosas de héroes, a quienes hizo presa de perros y pasto de aves cumplíase la voluntad de Zeus desde que se separaron disputando el Atrida, rey de hombres, y el divino Aquiles.

Cuéntame, Musa, la historia del hombre de muchos senderos,

que anduvo errante muy mucho después de Troya sagrada asolar;

vió muchas ciudades de hombres y conoció su talante,

y dolores sufrió sin cuento en el mar tratando

de asegurar la vida y el retorno de sus compañeros.

Mas no consiguió salvarlos, con mucho quererlo,

pues de su propia insensatez sucumbieron víctimas,

¡locas! de Hiperión Helios las vacas comieron,

y en tal punto acabó para ellos el día del retorno.

Diosa, hija de Zeus, también a nosotros,

cuéntanos algún pasaje de estos sucesos.

Dia mundial sense cotxes

Avui, 22 de setembre, se celebra el "Dia mundial sense cotxes" en el qual moltes ciutats decideixen fer-nos reflexionar sobre l'ús dels vehicles com a mitjà de transport.

Ja en l'antiga Roma existia un problema amb el soroll i "les restes" que provocaven l'alt moviment de carros pels carrers de la URBS.

Així ens ho demostren els següents textos:

Nam quae meritoria somnum admittunt? Magnis opibus formitur in urbe. Inde caput morbi, raedarum transitus arto vicorum in flexu et stantis convicia mandrae eripient somnum Druso vitulisque marinis.

"Així, on es pot dormir? A la ciutat, només hi ha descans per als rics. Aquí hi trobem l'inici de la malaltia: el soroll dels carros en els carrers estrets i els encreuaments i els crits dels guies que esperen treuran la son a Drus i a les vedelles marines."

Saturae, III, 236-237, Juvenal

Cur saepe sicci parva rura Nomenti
Laremque villae sordidum petam, quaeris?
Nec cogitandi, Sparse, nec quiescendi
In urbe locus est pauperi. Negant vitam
Ludi magistri mane, nocte pistores,
Aerariorum marculi die toto;
Hinc otiosus sordidam quatit mensam
Neroniana nummularius massa,
Illinc balucis malleator Hispanae
Tritum nitenti fuste verberat saxum;
Nec turba cessat entheata Bellonae,
Nec fasciato naufragus loquax trunco,
A matre doctus nec rogare Iudaeus,
Nec sulphuratae lippus institor mercis.
Numerare pigri damna quis potest somni?
Dicet quot aera verberent manus urbis,
Cum secta Colcho Luna vapulat rhombo.
Sparse, nescis ista, nec potes scire,
Petilianis delicatus in regnis,
Cui plana summos despicit domus montis,
Et rus in urbe est vinitorque Romanus
Nec in Falerno colle maior autumnus,
Intraque limen latus essedo cursus,
Et in profundo somnus, et quies nullis
Offensa linguis, nec dies nisi admissus.
Nos transeuntis risus excitat turbae,
Et ad cubile est Roma. Taedio fessis
Dormire quotiens libuit, imus ad villam.
Liber XII, Epigrammaton LVII

Quieres saber por qué con frecuencia me marcho a mi pequeña finca y a mi pobre casa de la seca Nomento? En esta ciudad (Roma), Esparso, el pobre ni puede pensar ni pude descansar.

Por la mañana no te dejan vivir los maestros de escuela, por la tarde los panaderos y durante todo el día los caldereros. Por aquí el ocioso cambista golpea su sucia mesa con las monedas con la efigie de Nerón; por allí el batihoja de polvo de oro hispano golpea la roca machacada con su brillante martillo.

Ni para la turba frenética de Bellona (los soldados), ni el charlatán náufrago con su cuerpo vendado; ni el judío enseñado por su madre a mendigar, ni el legañoso vendedor de fósforos.

¿Quién puede contar los perjuicios de un pobre sueño? Podrá decir cuántas manos en la ciudad golpean los vasos de bronce, cuando amenaza la luna recortada por la varita mágica de la Cólquida. (ahuyentar los hechizos de la luna golpeando con bronce)

Tú, Esparso, ni conoces ni puedes conocer estas cosas, protegido en tu reino de Petilio, y a quien tu alta casa ofrece la vista de los altos montes. Tú que tienes un campo en la ciudad y produces vino en Roma, para quien no es mejor el otoño de Falerno y recorres los límites de tu finca en tu carro.

Para ti sí hay un sueño profundo, y ningún descanso es molestado por los gritos ni el día entra en tu casa hasta que tú quieras. A mí me despiertan las risas de la multitud que pasa y Roma está junto a mi tugurio. Agotado de tedio, cuando quiero dormir, me voy a mi finca.   

Potser, a les ciutats antigues s'haurien d'haver plantejat mesures com aquestes...

Extret de 

Inici de curs 2016-2017

I ja hi som. Ha començat el curs 2016-17 a l'institut centenari de Palma, el Ramon Llull. 

Benvolguts alumnes, que tingueu molt bon inici i, en extensió, molt bon curs.

Si llegiu això, segurament, sou alumnes de llatí, de grec i/o de cultura clàssica. 

¡Enhorabona per fer que els vostres camins, encara que siguin acadèmicament, passin per aquest costat tan mal vist per l'actual societat, perduda i poc reflexiva.Espero que, a mesura que avanci el curs, aneu veient en què consisteix això de les humanitats i que, com a mínim, sigueu conscients de la necessitat de gent com vosaltres en aquesta societat. 

Així, per donar inici al curs de forma més o menys literaria, us deixo aquesta màxima en llatí, òbviament:

Litterarum radices amarae, fructus dulces sunt. Les arrels de les lletres són amargues, els fruits, dolços. 

Vil·la Romana 'El Vilarenc'

A Calafell, vila marinera situada a uns 30 km al nord de Tarragona,  entre els dos nuclis del municipi, es va trobar i excavar durant el segle XIX un gran edifici originari d'època d'August (segle I a.C). Es tractà d'una sorpresa per als experts, ja que no en tenim cap referència textual exacta de l'època a la qual pertanyen aquestes restes. De fet, no es tenen tampoc textos que parlin sobre la gran població ibera trobada en la mateixa zona. 

Cal aclarir que  'El vilarenc' és una vil·la, una casa de camp allunyada de nuclis urbans de població, però  que tindria una comunicació prou bona amb la via Augusta que passava  a pocs kilòmetres. 

Es tracta d'una vil·la gran (ocupa una extensió aproximada de 1000 m2) en què s'hi poden distingir tres fases constructives o modificacions de la construcció original. Tot i que, curiosament, la primera troballa feta van ser tres grans dipòsits d'aigua que, fins que no es va descobrir la gran zona termal de la vil·la, no es va entendre el perquè de la seva existència. 

Com diem,  trobem tres moments constructius clars:

El primer se situa a les dues últimes dècades del segle I aC, potser molt al començament d'època de l'emperador August. En aquest moment, es construeix un edifici de planta rectangular format per un conjunt d'estances de dimensions diverses, separades per un passadís que condueix fins a un pòrtic sostingut per grans columnes, que devia separar les estances d'una àrea descoberta central. La construcció no tan sols mostra una planificació interna rigorosa, sinó que inclou uns programes arquitectònics i decoratius acurats (capitells treballats, terracotes decoratives del tipus lastra Campana).

Un segon moment representa una reorganització interna radical del conjunt, encara que l'orientació (i, possiblement, les dimensions) de l'edifici es manté. Totes les estructures de la fase anterior són arrasades i cobertes i al damunt es construeix un conjunt termal. Formen aquestes termes domèstiques una piscina que devia estar connectada a un petit dipòsit, i una habitació amb calefacció per hipocaust amb una àrea de servei. El paviment de la piscina conserva la decoració de tessel·les blanques i negres que formen un motiu vegetal. Les parts oriental i central de l'edifici també sofreixen una transformació important. A la primera s'aixeca un conjunt de petites estances. A la segona sembla que es redueix l'espai descobert i es construeix un enllosat i un sistema de desguàs relacionat amb les termes.

Durant la tercera fase, que sembla situar-se cap a mitjan segle IdC, les termes són abandonades. Algunes de les habitacions situades al nord i nord-oest són arrasades i els materials de construcció, espoliats; el mateix succeeix amb una part de l'enllosat. És probable que l'adequació del sector residencial de la vil·la a usos artesanals coincideixi amb la construcció del gran edifici descobert en les excavacions del segle XIX. L'àmbit que havia servit de zona de serveis de les termes es divideix en dues estances, una de les quals es converteix en un taller de forja on es treballava el ferro.

Després d'un període de temps indeterminat el sector va ser abandonat. Amb tot, sembla que la vida va continuar fins a principis de l'edat mitjana. (Text extret de Calafell.cat)

Al centre, dividit per un mur posterior, la zona termal.

Detall d'opus signinum de la zona termal

Base de l'edifici. Al centre, la zona termal amb hipocaust.

Vista general

Cisternes d'aigua (1ª troballa)