Sobre els indoeuropeus i l'origen històric de Roma

Sobre els indoeuropeus...

Origen històric de ROMA

Herois clàssics

Llegim en grec

Canta, oh diosa, la cólera del Pelida Aquiles; cólera funesta que causó infinitos males a los aqueos y precipitó al Hades muchas almas valerosas de héroes, a quienes hizo presa de perros y pasto de aves cumplíase la voluntad de Zeus desde que se separaron disputando el Atrida, rey de hombres, y el divino Aquiles.

Cuéntame, Musa, la historia del hombre de muchos senderos,

que anduvo errante muy mucho después de Troya sagrada asolar;

vió muchas ciudades de hombres y conoció su talante,

y dolores sufrió sin cuento en el mar tratando

de asegurar la vida y el retorno de sus compañeros.

Mas no consiguió salvarlos, con mucho quererlo,

pues de su propia insensatez sucumbieron víctimas,

¡locas! de Hiperión Helios las vacas comieron,

y en tal punto acabó para ellos el día del retorno.

Diosa, hija de Zeus, también a nosotros,

cuéntanos algún pasaje de estos sucesos.

Dia mundial sense cotxes

Avui, 22 de setembre, se celebra el "Dia mundial sense cotxes" en el qual moltes ciutats decideixen fer-nos reflexionar sobre l'ús dels vehicles com a mitjà de transport.

Ja en l'antiga Roma existia un problema amb el soroll i "les restes" que provocaven l'alt moviment de carros pels carrers de la URBS.

Així ens ho demostren els següents textos:

Nam quae meritoria somnum admittunt? Magnis opibus formitur in urbe. Inde caput morbi, raedarum transitus arto vicorum in flexu et stantis convicia mandrae eripient somnum Druso vitulisque marinis.

"Així, on es pot dormir? A la ciutat, només hi ha descans per als rics. Aquí hi trobem l'inici de la malaltia: el soroll dels carros en els carrers estrets i els encreuaments i els crits dels guies que esperen treuran la son a Drus i a les vedelles marines."

Saturae, III, 236-237, Juvenal

Cur saepe sicci parva rura Nomenti
Laremque villae sordidum petam, quaeris?
Nec cogitandi, Sparse, nec quiescendi
In urbe locus est pauperi. Negant vitam
Ludi magistri mane, nocte pistores,
Aerariorum marculi die toto;
Hinc otiosus sordidam quatit mensam
Neroniana nummularius massa,
Illinc balucis malleator Hispanae
Tritum nitenti fuste verberat saxum;
Nec turba cessat entheata Bellonae,
Nec fasciato naufragus loquax trunco,
A matre doctus nec rogare Iudaeus,
Nec sulphuratae lippus institor mercis.
Numerare pigri damna quis potest somni?
Dicet quot aera verberent manus urbis,
Cum secta Colcho Luna vapulat rhombo.
Sparse, nescis ista, nec potes scire,
Petilianis delicatus in regnis,
Cui plana summos despicit domus montis,
Et rus in urbe est vinitorque Romanus
Nec in Falerno colle maior autumnus,
Intraque limen latus essedo cursus,
Et in profundo somnus, et quies nullis
Offensa linguis, nec dies nisi admissus.
Nos transeuntis risus excitat turbae,
Et ad cubile est Roma. Taedio fessis
Dormire quotiens libuit, imus ad villam.
Liber XII, Epigrammaton LVII

Quieres saber por qué con frecuencia me marcho a mi pequeña finca y a mi pobre casa de la seca Nomento? En esta ciudad (Roma), Esparso, el pobre ni puede pensar ni pude descansar.

Por la mañana no te dejan vivir los maestros de escuela, por la tarde los panaderos y durante todo el día los caldereros. Por aquí el ocioso cambista golpea su sucia mesa con las monedas con la efigie de Nerón; por allí el batihoja de polvo de oro hispano golpea la roca machacada con su brillante martillo.

Ni para la turba frenética de Bellona (los soldados), ni el charlatán náufrago con su cuerpo vendado; ni el judío enseñado por su madre a mendigar, ni el legañoso vendedor de fósforos.

¿Quién puede contar los perjuicios de un pobre sueño? Podrá decir cuántas manos en la ciudad golpean los vasos de bronce, cuando amenaza la luna recortada por la varita mágica de la Cólquida. (ahuyentar los hechizos de la luna golpeando con bronce)

Tú, Esparso, ni conoces ni puedes conocer estas cosas, protegido en tu reino de Petilio, y a quien tu alta casa ofrece la vista de los altos montes. Tú que tienes un campo en la ciudad y produces vino en Roma, para quien no es mejor el otoño de Falerno y recorres los límites de tu finca en tu carro.

Para ti sí hay un sueño profundo, y ningún descanso es molestado por los gritos ni el día entra en tu casa hasta que tú quieras. A mí me despiertan las risas de la multitud que pasa y Roma está junto a mi tugurio. Agotado de tedio, cuando quiero dormir, me voy a mi finca.   

Potser, a les ciutats antigues s'haurien d'haver plantejat mesures com aquestes...

Extret de 

Inici de curs 2016-2017

I ja hi som. Ha començat el curs 2016-17 a l'institut centenari de Palma, el Ramon Llull. 

Benvolguts alumnes, que tingueu molt bon inici i, en extensió, molt bon curs.

Si llegiu això, segurament, sou alumnes de llatí, de grec i/o de cultura clàssica. 

¡Enhorabona per fer que els vostres camins, encara que siguin acadèmicament, passin per aquest costat tan mal vist per l'actual societat, perduda i poc reflexiva.Espero que, a mesura que avanci el curs, aneu veient en què consisteix això de les humanitats i que, com a mínim, sigueu conscients de la necessitat de gent com vosaltres en aquesta societat. 

Així, per donar inici al curs de forma més o menys literaria, us deixo aquesta màxima en llatí, òbviament:

Litterarum radices amarae, fructus dulces sunt. Les arrels de les lletres són amargues, els fruits, dolços. 

Vil·la Romana 'El Vilarenc'

A Calafell, vila marinera situada a uns 30 km al nord de Tarragona,  entre els dos nuclis del municipi, es va trobar i excavar durant el segle XIX un gran edifici originari d'època d'August (segle I a.C). Es tractà d'una sorpresa per als experts, ja que no en tenim cap referència textual exacta de l'època a la qual pertanyen aquestes restes. De fet, no es tenen tampoc textos que parlin sobre la gran població ibera trobada en la mateixa zona. 

Cal aclarir que  'El vilarenc' és una vil·la, una casa de camp allunyada de nuclis urbans de població, però  que tindria una comunicació prou bona amb la via Augusta que passava  a pocs kilòmetres. 

Es tracta d'una vil·la gran (ocupa una extensió aproximada de 1000 m2) en què s'hi poden distingir tres fases constructives o modificacions de la construcció original. Tot i que, curiosament, la primera troballa feta van ser tres grans dipòsits d'aigua que, fins que no es va descobrir la gran zona termal de la vil·la, no es va entendre el perquè de la seva existència. 

Com diem,  trobem tres moments constructius clars:

El primer se situa a les dues últimes dècades del segle I aC, potser molt al començament d'època de l'emperador August. En aquest moment, es construeix un edifici de planta rectangular format per un conjunt d'estances de dimensions diverses, separades per un passadís que condueix fins a un pòrtic sostingut per grans columnes, que devia separar les estances d'una àrea descoberta central. La construcció no tan sols mostra una planificació interna rigorosa, sinó que inclou uns programes arquitectònics i decoratius acurats (capitells treballats, terracotes decoratives del tipus lastra Campana).

Un segon moment representa una reorganització interna radical del conjunt, encara que l'orientació (i, possiblement, les dimensions) de l'edifici es manté. Totes les estructures de la fase anterior són arrasades i cobertes i al damunt es construeix un conjunt termal. Formen aquestes termes domèstiques una piscina que devia estar connectada a un petit dipòsit, i una habitació amb calefacció per hipocaust amb una àrea de servei. El paviment de la piscina conserva la decoració de tessel·les blanques i negres que formen un motiu vegetal. Les parts oriental i central de l'edifici també sofreixen una transformació important. A la primera s'aixeca un conjunt de petites estances. A la segona sembla que es redueix l'espai descobert i es construeix un enllosat i un sistema de desguàs relacionat amb les termes.

Durant la tercera fase, que sembla situar-se cap a mitjan segle IdC, les termes són abandonades. Algunes de les habitacions situades al nord i nord-oest són arrasades i els materials de construcció, espoliats; el mateix succeeix amb una part de l'enllosat. És probable que l'adequació del sector residencial de la vil·la a usos artesanals coincideixi amb la construcció del gran edifici descobert en les excavacions del segle XIX. L'àmbit que havia servit de zona de serveis de les termes es divideix en dues estances, una de les quals es converteix en un taller de forja on es treballava el ferro.

Després d'un període de temps indeterminat el sector va ser abandonat. Amb tot, sembla que la vida va continuar fins a principis de l'edat mitjana. (Text extret de Calafell.cat)

Al centre, dividit per un mur posterior, la zona termal.

Detall d'opus signinum de la zona termal

Base de l'edifici. Al centre, la zona termal amb hipocaust.

Vista general

Cisternes d'aigua (1ª troballa)

COLONIA PALMESANA RIBERENSIS

Els alumnes de 4B del IES La Ribera, guiats pels professors d'arts plàstiques (Mar Martí) i de llatí (Luis García) han dut a terme el projecte de construcció d'una ciutat romana tal i com l'haurien fet els romans del s I a.C. 

El projecte s'ha realitzat en dos blocs. 

1) Com era una ciutat romana? 

A les classes de llatí, vam introduir el tema amb un reportatge anomenat 'Pompeya, el último día', on s'explica com va quedar sepultada la ciutat sota la lava del volcà Vesuvi. Ens va servir per poder observar com eren els principals espais d'una ciutat romana. 

Posteriorment, els alumnes, organitzats per grups d'investigació, van haver  de buscar la informació necessària per poder fer un treball escrit sobre la ciutat romana. Cada grup tenia encomanat un tema concret: la ciutat, edificis religiosos, edificis polítics, edificis d'oci, edificis privats, etc... En tenir el treballar entregat correctament, van explicar als seus companys la part que havien treballat amb una presentació, vídeos o fotografies per il·lustrar-ho. 

2) Construcció de la ciutat romana

Recopilada tota la informació, també per grups de treball, els alumnes van construir la ciutat romana basant-se en la informació que havien treballat anteriorment. Es van fer servir materials reciclats o reutilitzats com, per exemple, caixes de galetes. 

Una vegada acabat el procés de construcció, vam poder fer la MAGNA INAVGVRATIO, seguint, grosso modo, les passes que seguien els romans fa, si fa no fa, 2000 anys.

Així, vam poder fundar la COLONIA PALMESANA RIBERENSIS, colònia consagrada al déu Neptú, per la proximitat amb el mar. 

Us en deixem una mostra

             

Salvete omnes!