A Calafell, vila marinera situada a uns 30 km al nord de Tarragona, entre els dos nuclis del municipi, es va trobar i excavar durant el segle XIX un gran edifici originari d'època d'August (segle I a.C). Es tractà d'una sorpresa per als experts, ja que no en tenim cap referència textual exacta de l'època a la qual pertanyen aquestes restes. De fet, no es tenen tampoc textos que parlin sobre la gran població ibera trobada en la mateixa zona.
Cal aclarir que 'El vilarenc' és una vil·la, una casa de camp allunyada de nuclis urbans de població, però que tindria una comunicació prou bona amb la via Augusta que passava a pocs kilòmetres.
Es tracta d'una vil·la gran (ocupa una extensió aproximada de 1000 m2) en què s'hi poden distingir tres fases constructives o modificacions de la construcció original. Tot i que, curiosament, la primera troballa feta van ser tres grans dipòsits d'aigua que, fins que no es va descobrir la gran zona termal de la vil·la, no es va entendre el perquè de la seva existència.
Com diem, trobem tres moments constructius clars:
El primer se situa a les dues últimes dècades del segle I aC, potser molt al començament d'època de l'emperador August. En aquest moment, es construeix un edifici de planta rectangular format per un conjunt d'estances de dimensions diverses, separades per un passadís que condueix fins a un pòrtic sostingut per grans columnes, que devia separar les estances d'una àrea descoberta central. La construcció no tan sols mostra una planificació interna rigorosa, sinó que inclou uns programes arquitectònics i decoratius acurats (capitells treballats, terracotes decoratives del tipus lastra Campana).
Un segon moment representa una reorganització interna radical del conjunt, encara que l'orientació (i, possiblement, les dimensions) de l'edifici es manté. Totes les estructures de la fase anterior són arrasades i cobertes i al damunt es construeix un conjunt termal. Formen aquestes termes domèstiques una piscina que devia estar connectada a un petit dipòsit, i una habitació amb calefacció per hipocaust amb una àrea de servei. El paviment de la piscina conserva la decoració de tessel·les blanques i negres que formen un motiu vegetal. Les parts oriental i central de l'edifici també sofreixen una transformació important. A la primera s'aixeca un conjunt de petites estances. A la segona sembla que es redueix l'espai descobert i es construeix un enllosat i un sistema de desguàs relacionat amb les termes.
Durant la tercera fase, que sembla situar-se cap a mitjan segle IdC, les termes són abandonades. Algunes de les habitacions situades al nord i nord-oest són arrasades i els materials de construcció, espoliats; el mateix succeeix amb una part de l'enllosat. És probable que l'adequació del sector residencial de la vil·la a usos artesanals coincideixi amb la construcció del gran edifici descobert en les excavacions del segle XIX. L'àmbit que havia servit de zona de serveis de les termes es divideix en dues estances, una de les quals es converteix en un taller de forja on es treballava el ferro.
Després d'un període de temps indeterminat el sector va ser abandonat. Amb tot, sembla que la vida va continuar fins a principis de l'edat mitjana. (Text extret de Calafell.cat)
 |
| Al centre, dividit per un mur posterior, la zona termal. |
 |
| Detall d'opus signinum de la zona termal |
 |
| Base de l'edifici. Al centre, la zona termal amb hipocaust. |
 |
| Vista general |
 |
| Cisternes d'aigua (1ª troballa) |
